Per a altres significats, vegeu Llengua criolla. |
Crioll és una persona que a l'Amèrica espanyola designava un fill de peninsulars nascut a Amèrica.[1] Històricament, els criolls compartien, generalment, una ètnia castellana i es concentraven a les capes més altes de la societat. Contrari a la creença popular, els criolls sí podien tenir càrrecs en la política. Així mateix, tots els virregnats a Amèrica han tingut almenys un virrei crioll. També hi va haver a les Corts de Cadis presidents i diputats criolls i mestissos.
També s'usa el terme criollisme per designar el moviment dels fills de peninsulars nascuts a l'Amèrica espanyola, i que buscaven suposadament una identitat pròpia a través del passat natiu, de símbols propis i de l'exaltació de tot el relacionat amb allò americà. La seva identitat es va enfortir com a conseqüència de les reformes borbòniques que els van relegar de molts principals càrrecs polítics i eclesiàstics en Nova Espanya, situació determinant per a l'esclat del moviment insurgent i la consumació de la independència.
Els criolls d'origen espanyol controlaven bona part del comerç i de la propietat agrària, de manera que tenien un gran poder econòmic i una gran consideració social, però comunament estaven desplaçats dels principals càrrecs polítics en favor dels nascuts a Espanya.